Sembla que això s’acaba!

Fa estona que estic davant de la pantalla de l’ordinador intentant escriure alguna cosa. He fet una pluja d’idees en un paper, però no acabo de veure com explicar-ho tot.

Si jo mateixa em pregunto que he fet en el període de pràctiques, penso moltes coses, em sento una mica, com quan a un nen en sortir de l’escola li pregunten com ha anat. El més important per a mi no és pensar que he fet moltes coses, perquè potser per un altre en són poques. El més important i el que realment valoro molt positivament  és haver viscut aquesta experiència amb ganes i molta il·lusió, ja que això m’ha fet aprendre molt de mi mateixa, dels i amb els altres. Crec que tots els moments que he viscut han estat importants i especials, sobretot perquè ha estat el primer contacte professional amb la carrera que estudio des de fa 4 anys.

Així doncs, em centraré en el que he après i no vull parlar de continguts o coses, si no més aviat de moments que m’han fet aprendre i que he volgut agafar i guardar a la meva motxilla. Aquesta motxilla ja fa anys que la carrego, hi poso allò que més m’interessa, no em refereixo al que més m’agrada, ja que hi ha coses que les guardo per poder-les recordar i intentar no fer-les mai.

El primer d’aquests aprenentatges, i per a mi un dels més difícils, ha estat fer el canvi d’ulleres. És a dir el canvi de mestra a psicopedagoga, no vull dir que em desvinculi de la meva gran professió i on em sento mol a gust, però les ulleres que he necessitat durant aquestes pràctiques tenien més graduació, la graduació perfecte per intentar copsar tots els moments i aturar la mirada en allò que podia ser important, important per a mi ja que m’agradava observar el paper de la psicopedagoga, però també havia de fer l’observació dels infants amb ella, molt important per tal de poder fer les valoracions i posar-se en contacte amb les famílies i amb els especialistes externs si és que són casos que estan sent o seran  tractats fora de l’escola.

Un altre aprenentatge molt enriquidor ha estat el fet de fer les pràctiques al centre on treballo. Per a mi ha estat molt positiu, m’ha ajudat a conèixer molt més als meus companys, a alumnes que havia tingut a l’aula, anteriorment, i sobretot a veure un altre tipus de funcionament que com a mestra no necessitava conèixer, per dir-ho d’alguna manera. Coneixia alguns documents d’escola, però no tants com ara, m’ha ajudat a sentir-me més vinculada a l’escola i a veure-ho tot des d’una altra perspectiva, ja que moltes vegades tendim a queixar-nos perquè es triga en rebre l’ajuda necessària, sense tenir en compte que potser el volum de feina és molt gran.

Seguint amb el centre de pràctiques voldria remarcar, tot i que ja ho he explicat en intervencions anteriors, el fet que som una escola que està creixent, que fa set anys es va iniciar l’etapa d’infantil i que el curs més gran que tenim a primària és 4t. Aquest curs, s’ha incorporat una persona nova per a dur a terme les tasques psicopedagògiques d’infantil i primària, veient-se recolzada per la cap pedagògica del centre, que fa molts anys que hi treballa i té una gran experiència en l’àmbit educatiu, tant com a docent i com a psicopedagoga. Per tant, ha estat un molt bon inici de Pràcticum, ja que s’està iniciant aquest nou projecte amb moltes ganes, amb moltes coses per fer per tal d’ajudar a molts nens i nenes.

De cara al segon trimestre i per tant en el meu segon pràcticum començarem les intervencions psicopedagògiques, després d’haver fet totes les observacions, les entrevistes amb les famílies i amb els especialistes externs. Per tant, aquesta primera presa de contacte m’ha anat molt bé per posar-me en situació, aprendre i començar amb força el Pràcticum II.

Estic molt contenta amb aquesta gran experiència! Espero seguir gaudint i aprenent tant o més com ho he fet fins ara.