Conclusions

Em resulta força difícil fer un resum final o una reflexió sobre la darrera estada de pràctiques. No sé ben bé per on comenar, suposo que pel principi perque sinó seria com començar una casa per la teulada.

Bé, ho intentare explicar com si portes una motxilla penjada que sempre m'agrada pensar que la porto per tal de poder guardar en diferents butxaques totes les coses i moments que vaig vivint. A la butxaca més grossa, on hi cap tot l'equipatge i on després et tornes boja per trobar el que realment busques hi guardo l'experiència d'aquesta estada, una experiència agradable, en alguns moments una mica angoixant per por de no arribar a tot, però una experiència que de ben segur recordaré amb un somriure als llavis, no únicament per com he estat de gust sinó, perquè he après molt més del que imaginava i molt més del que sabia. Ara encara queden totes les butxaques petites, en una d'elles hi guardo les coses que he vist amb la lupa que hi duia dins, les coses petites, els petits instants que a vegades passen per alt i moltes vegades són els més importants i els més significatius, em refereixo als instants amb els nens i les nenes, i als seus gestos però també a l'actitud de les psicopedagogues del centre cap a mi, que en tot moment m'han valorat i m'han tingut en compte, per tant, en aquesta butxaca petita hi guardo els bocins de les relacions humanes que he tingut durant aquesta estada.
Seguim, que les motxilles tenen moltes butxaques i molts amagatalls. En el lloc on es guarda l'ampolla d'aigua, en el lateral, hi guardo els bons moments compartits amb les psicopedagogues, els moments que hidraten i et donen força per seguir endavant amb la teva feina, que com totes en algun moment resulta difícil i crec que els ànim i el suport són molt i molt importants en moments de davallada.
En una altra butxaca, i no menys important, hi guardo aquelles coses que crec que s'haurien de millorar, aquelles coses que he vist però no m'agradaria dur a terme, suposo que quan es comença la mirada és més pura i neta i aleshores es veu tot des d'un altre punt de vista, bé doncs des del punt de vista on m'hi trobo hi ha hagut coses que milloraria i aquestes les guardo per intentar no repetir-les, tot i que han estat poques.
Em sembla que ja tinc la motxilla gaire bé plena, si més no, noto que em passa molt no sé si hi he posat moltes coses però les que hi ha tenen molt de pes i valorar per a mi.

Així doncs, deixant la motxilla a un costat vull valorar el meu Pràcticum dos com una gran experiència on he viscut moments de tot, on he gaudit del que feia i on m'he angoixant fent-ho, he barrejat moltes emocions alhora fet que m'ha fet aprendre de mi mateixa i també dels altres. Estic realment contenta de tot el procés i també del resultat final, gràcies a tots aquells que ho heu fet possible.

Objectius assolits

Ara toca avaluar, valorar, veure si realment desprès de molt caminar hem arribat a dalt de la muntanya conquerint el cim. Crec que puc plantar la bandera amb satisfacció personal i professional, ja que s'han assolit els objectius prèviament marcats.

S'ha millorat l'autoestima i seguretat dels alumnes, tot i que no és una cosa que s'aconsegueix de maner instantània s'ha treballat per tal que hagi anat millorant. s'ha atès de manera persona i individualitzada cada nen depenent de les seves necessitat, s'ha intenta donar el màxim de suport possible als alumnes, mestres i famílies atenent o no a les seves demandes. També  hem coordinat i unificat criteris d'actuació amb els diferents agents tot i que aquest objectiu ha estat un dels més difícils, ja que era una actuació " breu" on jo hi tenia uns elements molt clars però que no depenien únicament de mi. També s'ha adaptat en la mesura del possible la metodologia de l'aula per tal de respondre a les necessitat dels diferents alumnes, tot i que aquest punt ta,bé és un dels fluixets perquè crec que encara queda molt camí per fer. S'ha ajudat als mestres a preparar algunes activitats més dinàmiques o lúdiques que fossin més significatives per als alumnes. I coma últim objectiu em marcava el fet d'introduir una hora més de logopeda a l'etapa de primària i també s'ha dut a terme, ja que fins ara intervenia en els cassos de cicle inicial.

Així doncs, valoro molt positivament l'assoliment dels objectiu proposats en l'inici del projecte.

Actuacions possible cas de discalculia

Com ja vaig explicar en una de les entrades anteriors, és una alumna amb poca tolerància a la frustració, l'entorn familiar tampoc ajuda gaire, ja que hi ha una destructuració en el nucli familiar i això fa que ella es senti una mica perduda.

L'escola ha apostat pel treball cooperatiu a les aules de primària, els alumnes seuen en grups de 4 o 5 i cada un d'ells té un rol assignat dins del grup. Així doncs, seguint amb aquesta metodologia, el que s'ha fet amb aquest alumna ha estat formar un grup de treball on ella es sentís còmode, segura i valorada per tal de treure el millor d'ella mateixa i dels altres. Ha estat una molt bona actuació, perquè ha ant agafant més confiança en ella mateixa i recolzament en els companys fet que li ha ajudat a avançar fora.

Cal seguir treballant en aquesta mateixa direcció, animant-la molt i fent-li veure que és capaç, que es confia en ella per tal que ella pugui confiar en lla mateixa, també.

Cas de l'alumne de 4t de Primària amb molta dificultat en la comprensió lectora

Després de l'observació directe a l'aula i de fer reunions amb l'equip docent i amb la psicopedagoga encarregada dels casos de primària, es va decidir parlar amb la família per tal d'explicar-li com veiem nosaltres a l'alumna i quines recomanacions hi donem.

Per tal de posar-vos en antecedent explicaré una mica com es sent a l'aula i quines dificultats presenta. Tenim en compte que és un alumne que es va incorporar el curs passat a l'escola, inicialment es pensava que s'estava adaptant al nou ritme escolar, ja que la família exposava que el nivell era una mica més alt. Ara bé, aquest curs l'alumna seguia presentant dificultats en la comprensió de textos i per tant dificultats en la resolució de problemes matemàtics.

Be doncs, en la reunió amb la família el que es va fer va ser informar-la de com evolucionava l'alumne a l'aula, ja que en el primer trimestre la psicopedagoga de l'escola ja va tenir una entrevista amb ells, se'ls hi ha transmet que ha millorat, que es mostra molt molt treballadora a l'aula, que s'esforça molt per intentar fer les tasques el millor possible i se li valora molt aquest esforç, ja que és una de les actuacions que s'han dut a terme a l'aula per part dels mestres. Però, tot i aquesta millora, l'alumna no arriba al mínim que ha d'assolir. Per tant, en aquesta entrevista se li fa una derivació al pediatre, aquest fa una derivació al CSMIJ on actualment li estan fent una avaluació psicopedagògica, que servirà per a poder fer les actuacions del proper curs. La família exposa que l'alumna assisteix a un reforç extern, a un gabinet de psicologia per tal que l'ajudin amb les tasques de l'escola.

Pel que fa les actuacions que s'han dut a terme durant la intervenció amb aquesta alumne serien el reforç positiu a l'aula per part de tots els mestres que hi intervenen, no únicament la mestra tutora, valorant sempre de manera molt positiva l'esforç dedicat en cada tasca tot i que no arribés a assolir el mínim demanat. Al rebre una qualificació baixa en una prova, es va acordar marcar-li els erros però no posar la nota per tal que no es desmotivés. També s'han augmentat les hores de la mestra de reforç a l'aula, tot i que en alguns moments molt puntuals ha sortit de l'aula per tal de fer activitats més lúdiques: jocs amb les taules de multiplicar, jocs interactius per treballar la comprensió lectora i la resolució de problemes matemàtics amb un suport informàtic.

Es tanca el curs, i per tant la intervenció amb una evolució positiva tot i que encara hi ha molt aspectes a seguir treballant. Caldrà esperar els resultats de l'avaluació per tal de dissenyar les actuacions pertinents pel proper curs escolar.

Alumne amb manca de vocabulari i amb un ritme de treball molt lent

És un alumne de 4t de primària que presenta dificultats a l'hora de seguir el ritme de l'aula, ja que fa les activitats de manera molt més lenta que la resta del grup. El fet de no seguir el mateix ritme fa que no acabi moltes de les tasques que se li proposen.
Li costa molt processar la informació, ell és capaç i pot realitzar les tasques que se li demanen ben fetes però, necessita el doble de temps. A més, li manca molt de vocabulari i li costa en ocasions expressar-se, es pot anar treballant i s'età fent també amb la intervenció de la logopeda de l'escola.

Tenint en compte aquestes característiques, les actuacions que s'han fet han estat metodològiques, no copia els enunciats dels exercicis o activitats que es fan i d'aquestes se'n fa una selecció per tal que no les faci totes. A l'hora de fer els exàmens se li deixa una mica més de temps i se li redueix en algunes ocasions per tal que la mestra pugui avaluar si ha assolit allò que es demana.

Per tal de fer arribar tota aquesta informació a l'equip docent, s'han fet reunions periòdiques per tal d'informar dels avenços i de les actuacions que es durien a terme.

També, s'ha tingut una entrevista amb la família per informar-la de l'evolució i per recomanar-li que li ho expliqui al pediatre per tal de fer-li una derivació al CSMIJ per fer-li una avaluació psicopedagògica per tal de poder-lo ajudar i atendre millor les seves necessitats educatives de cara l proper curs.

L'evolució d'aquest alumne és favorable però cal que millori el seu ritme o que l'escola s'adapti més a les seves necessitats, sens elaborar tant el resultat final i donant importància al procés.

Cas de l'alumne de 3r de Primària

En aquesta entrada faré referència a l'alumne de 3r de Primària amb problemes emocionals que li provoquen dificultats en l'aprenentatge.

Crec que hem evolucionat molt, de manera molt positiva. Quan vàrem començar, es sentia molt insegura d'ell mateix, confiava molt poc en tot el que feia i li costava molt esforçar-se, ja que pensava que no ho faria bé.

Vam tenir una entrevista amb la família, eren molt conscients de la problemàtica, a casa li passava el mateix, així doncs vam veure que havíem de canviar alguna cosa per tal que anés millorant, ja que a mida que avançàvem acadèmicament es sentia pitjor i més enrere.
Es va decidir canviar la dinàmica a casa, dedicar més estones individuals a ells, a fer activitats que el motivessin i que es sentís bé i una mica protagonista, perquè a vegades se sent molt poc valorat i trepitjat pels altres. També la família va plantejar la idea de recórrer a  ajuda externa, perquè ells es veien força desbordats, i així ho han fet. Estan fent unes teràpies familiars i individuals que sembla que li estan anant molt bé.

També des de l'escola s'ha canviat força el tracta cap a ell, és a dir, els mestres són molt més propers, es dirigeixen amb més calma i de manera més carinyós, ja que així el fan sentir més estimat i això li provoca més seguretat. El feliciten sempre que s'esforça en fer una cosa ben feta per tal que vegi que ho sap i ho pot fer, ja que dubte molt d'ell i tot el que fa. És veritat que reclama molta atenció, tanta que a vegades és difícil donar-li ja que en moltes ocasions el mestre està sol a l'aula, però per això també intentem reforçar molt emocionalment nosaltres ( la psicopedagoga i jo) amb qui creiem que es sent molt molt a gust.

Hem fet una cosa molt interessant i que ens ha ant molt bé, és un nen que li encanten els àlbums il·lustrats, un tipus de contes amb històries molt curioses i il·lustracions molt boniques, com li costa molt el procés de la lectura i la comprensió vam decidir fer com una biblioteca ella i jo. Jo li deixava cada dia un parell de contes " bonics" i ell m'havia d'explicar si li havia d'explicar què era el que més li havia agradat. A l'acabar amb aquesta activitat li vaig regalar un conte d'una nena que ha de fer un concert de música però està molt nerviosa, perquè creu que no ho farà bé i al final ho fa genial!

Bé, ha estat molt enriquidor i un plaer treballar amb aquest alumne, he pogut veure una gran evolució, crec que la intervenció ha estat molt profitosa, però gràcies a tots els agents que l'envolten.

La importància de treballar en equip i de manera col·laborativa

Una de les coses que he pogut aprendre en aquesta estada és la importància de fer la feina en equip, de treballar de manera col·laborativa, ja que d’aquesta manera assolir els objectius resulta més fàcil i possible.

Centrant-me en la meva intervenció vull dir que no podria haver estat possible sense la involucració del claustre i naturalment de la psicopedagoga del centre. Jo amb la meva proposta els hi havia plantejat un canvi metodològic per tal que els infants que formaven part de la intervenció poguessin millorar, no només acadèmicament sinó personalment, sense ells això no hagués estat possible. No eren uns grans canvis, però si canvis que podrien ser molt significatius i que buscaven aconseguir una millora. És un agraïment però també vull sobretot remarcar la importància de tots els agents que intervenen en l’educació de l’infant, sense tots ells res d’això seria possible.