Conclusions

Em resulta força difícil fer un resum final o una reflexió sobre la darrera estada de pràctiques. No sé ben bé per on comenar, suposo que pel principi perque sinó seria com començar una casa per la teulada.

Bé, ho intentare explicar com si portes una motxilla penjada que sempre m'agrada pensar que la porto per tal de poder guardar en diferents butxaques totes les coses i moments que vaig vivint. A la butxaca més grossa, on hi cap tot l'equipatge i on després et tornes boja per trobar el que realment busques hi guardo l'experiència d'aquesta estada, una experiència agradable, en alguns moments una mica angoixant per por de no arribar a tot, però una experiència que de ben segur recordaré amb un somriure als llavis, no únicament per com he estat de gust sinó, perquè he après molt més del que imaginava i molt més del que sabia. Ara encara queden totes les butxaques petites, en una d'elles hi guardo les coses que he vist amb la lupa que hi duia dins, les coses petites, els petits instants que a vegades passen per alt i moltes vegades són els més importants i els més significatius, em refereixo als instants amb els nens i les nenes, i als seus gestos però també a l'actitud de les psicopedagogues del centre cap a mi, que en tot moment m'han valorat i m'han tingut en compte, per tant, en aquesta butxaca petita hi guardo els bocins de les relacions humanes que he tingut durant aquesta estada.
Seguim, que les motxilles tenen moltes butxaques i molts amagatalls. En el lloc on es guarda l'ampolla d'aigua, en el lateral, hi guardo els bons moments compartits amb les psicopedagogues, els moments que hidraten i et donen força per seguir endavant amb la teva feina, que com totes en algun moment resulta difícil i crec que els ànim i el suport són molt i molt importants en moments de davallada.
En una altra butxaca, i no menys important, hi guardo aquelles coses que crec que s'haurien de millorar, aquelles coses que he vist però no m'agradaria dur a terme, suposo que quan es comença la mirada és més pura i neta i aleshores es veu tot des d'un altre punt de vista, bé doncs des del punt de vista on m'hi trobo hi ha hagut coses que milloraria i aquestes les guardo per intentar no repetir-les, tot i que han estat poques.
Em sembla que ja tinc la motxilla gaire bé plena, si més no, noto que em passa molt no sé si hi he posat moltes coses però les que hi ha tenen molt de pes i valorar per a mi.

Així doncs, deixant la motxilla a un costat vull valorar el meu Pràcticum dos com una gran experiència on he viscut moments de tot, on he gaudit del que feia i on m'he angoixant fent-ho, he barrejat moltes emocions alhora fet que m'ha fet aprendre de mi mateixa i també dels altres. Estic realment contenta de tot el procés i també del resultat final, gràcies a tots aquells que ho heu fet possible.