Cas de l'alumne de 3r de Primària

En aquesta entrada faré referència a l'alumne de 3r de Primària amb problemes emocionals que li provoquen dificultats en l'aprenentatge.

Crec que hem evolucionat molt, de manera molt positiva. Quan vàrem començar, es sentia molt insegura d'ell mateix, confiava molt poc en tot el que feia i li costava molt esforçar-se, ja que pensava que no ho faria bé.

Vam tenir una entrevista amb la família, eren molt conscients de la problemàtica, a casa li passava el mateix, així doncs vam veure que havíem de canviar alguna cosa per tal que anés millorant, ja que a mida que avançàvem acadèmicament es sentia pitjor i més enrere.
Es va decidir canviar la dinàmica a casa, dedicar més estones individuals a ells, a fer activitats que el motivessin i que es sentís bé i una mica protagonista, perquè a vegades se sent molt poc valorat i trepitjat pels altres. També la família va plantejar la idea de recórrer a  ajuda externa, perquè ells es veien força desbordats, i així ho han fet. Estan fent unes teràpies familiars i individuals que sembla que li estan anant molt bé.

També des de l'escola s'ha canviat força el tracta cap a ell, és a dir, els mestres són molt més propers, es dirigeixen amb més calma i de manera més carinyós, ja que així el fan sentir més estimat i això li provoca més seguretat. El feliciten sempre que s'esforça en fer una cosa ben feta per tal que vegi que ho sap i ho pot fer, ja que dubte molt d'ell i tot el que fa. És veritat que reclama molta atenció, tanta que a vegades és difícil donar-li ja que en moltes ocasions el mestre està sol a l'aula, però per això també intentem reforçar molt emocionalment nosaltres ( la psicopedagoga i jo) amb qui creiem que es sent molt molt a gust.

Hem fet una cosa molt interessant i que ens ha ant molt bé, és un nen que li encanten els àlbums il·lustrats, un tipus de contes amb històries molt curioses i il·lustracions molt boniques, com li costa molt el procés de la lectura i la comprensió vam decidir fer com una biblioteca ella i jo. Jo li deixava cada dia un parell de contes " bonics" i ell m'havia d'explicar si li havia d'explicar què era el que més li havia agradat. A l'acabar amb aquesta activitat li vaig regalar un conte d'una nena que ha de fer un concert de música però està molt nerviosa, perquè creu que no ho farà bé i al final ho fa genial!

Bé, ha estat molt enriquidor i un plaer treballar amb aquest alumne, he pogut veure una gran evolució, crec que la intervenció ha estat molt profitosa, però gràcies a tots els agents que l'envolten.