Cas de l'alumne de 4t de Primària amb molta dificultat en la comprensió lectora

Després de l'observació directe a l'aula i de fer reunions amb l'equip docent i amb la psicopedagoga encarregada dels casos de primària, es va decidir parlar amb la família per tal d'explicar-li com veiem nosaltres a l'alumna i quines recomanacions hi donem.

Per tal de posar-vos en antecedent explicaré una mica com es sent a l'aula i quines dificultats presenta. Tenim en compte que és un alumne que es va incorporar el curs passat a l'escola, inicialment es pensava que s'estava adaptant al nou ritme escolar, ja que la família exposava que el nivell era una mica més alt. Ara bé, aquest curs l'alumna seguia presentant dificultats en la comprensió de textos i per tant dificultats en la resolució de problemes matemàtics.

Be doncs, en la reunió amb la família el que es va fer va ser informar-la de com evolucionava l'alumne a l'aula, ja que en el primer trimestre la psicopedagoga de l'escola ja va tenir una entrevista amb ells, se'ls hi ha transmet que ha millorat, que es mostra molt molt treballadora a l'aula, que s'esforça molt per intentar fer les tasques el millor possible i se li valora molt aquest esforç, ja que és una de les actuacions que s'han dut a terme a l'aula per part dels mestres. Però, tot i aquesta millora, l'alumna no arriba al mínim que ha d'assolir. Per tant, en aquesta entrevista se li fa una derivació al pediatre, aquest fa una derivació al CSMIJ on actualment li estan fent una avaluació psicopedagògica, que servirà per a poder fer les actuacions del proper curs. La família exposa que l'alumna assisteix a un reforç extern, a un gabinet de psicologia per tal que l'ajudin amb les tasques de l'escola.

Pel que fa les actuacions que s'han dut a terme durant la intervenció amb aquesta alumne serien el reforç positiu a l'aula per part de tots els mestres que hi intervenen, no únicament la mestra tutora, valorant sempre de manera molt positiva l'esforç dedicat en cada tasca tot i que no arribés a assolir el mínim demanat. Al rebre una qualificació baixa en una prova, es va acordar marcar-li els erros però no posar la nota per tal que no es desmotivés. També s'han augmentat les hores de la mestra de reforç a l'aula, tot i que en alguns moments molt puntuals ha sortit de l'aula per tal de fer activitats més lúdiques: jocs amb les taules de multiplicar, jocs interactius per treballar la comprensió lectora i la resolució de problemes matemàtics amb un suport informàtic.

Es tanca el curs, i per tant la intervenció amb una evolució positiva tot i que encara hi ha molt aspectes a seguir treballant. Caldrà esperar els resultats de l'avaluació per tal de dissenyar les actuacions pertinents pel proper curs escolar.

Alumne amb manca de vocabulari i amb un ritme de treball molt lent

És un alumne de 4t de primària que presenta dificultats a l'hora de seguir el ritme de l'aula, ja que fa les activitats de manera molt més lenta que la resta del grup. El fet de no seguir el mateix ritme fa que no acabi moltes de les tasques que se li proposen.
Li costa molt processar la informació, ell és capaç i pot realitzar les tasques que se li demanen ben fetes però, necessita el doble de temps. A més, li manca molt de vocabulari i li costa en ocasions expressar-se, es pot anar treballant i s'età fent també amb la intervenció de la logopeda de l'escola.

Tenint en compte aquestes característiques, les actuacions que s'han fet han estat metodològiques, no copia els enunciats dels exercicis o activitats que es fan i d'aquestes se'n fa una selecció per tal que no les faci totes. A l'hora de fer els exàmens se li deixa una mica més de temps i se li redueix en algunes ocasions per tal que la mestra pugui avaluar si ha assolit allò que es demana.

Per tal de fer arribar tota aquesta informació a l'equip docent, s'han fet reunions periòdiques per tal d'informar dels avenços i de les actuacions que es durien a terme.

També, s'ha tingut una entrevista amb la família per informar-la de l'evolució i per recomanar-li que li ho expliqui al pediatre per tal de fer-li una derivació al CSMIJ per fer-li una avaluació psicopedagògica per tal de poder-lo ajudar i atendre millor les seves necessitats educatives de cara l proper curs.

L'evolució d'aquest alumne és favorable però cal que millori el seu ritme o que l'escola s'adapti més a les seves necessitats, sens elaborar tant el resultat final i donant importància al procés.

Cas de l'alumne de 3r de Primària

En aquesta entrada faré referència a l'alumne de 3r de Primària amb problemes emocionals que li provoquen dificultats en l'aprenentatge.

Crec que hem evolucionat molt, de manera molt positiva. Quan vàrem començar, es sentia molt insegura d'ell mateix, confiava molt poc en tot el que feia i li costava molt esforçar-se, ja que pensava que no ho faria bé.

Vam tenir una entrevista amb la família, eren molt conscients de la problemàtica, a casa li passava el mateix, així doncs vam veure que havíem de canviar alguna cosa per tal que anés millorant, ja que a mida que avançàvem acadèmicament es sentia pitjor i més enrere.
Es va decidir canviar la dinàmica a casa, dedicar més estones individuals a ells, a fer activitats que el motivessin i que es sentís bé i una mica protagonista, perquè a vegades se sent molt poc valorat i trepitjat pels altres. També la família va plantejar la idea de recórrer a  ajuda externa, perquè ells es veien força desbordats, i així ho han fet. Estan fent unes teràpies familiars i individuals que sembla que li estan anant molt bé.

També des de l'escola s'ha canviat força el tracta cap a ell, és a dir, els mestres són molt més propers, es dirigeixen amb més calma i de manera més carinyós, ja que així el fan sentir més estimat i això li provoca més seguretat. El feliciten sempre que s'esforça en fer una cosa ben feta per tal que vegi que ho sap i ho pot fer, ja que dubte molt d'ell i tot el que fa. És veritat que reclama molta atenció, tanta que a vegades és difícil donar-li ja que en moltes ocasions el mestre està sol a l'aula, però per això també intentem reforçar molt emocionalment nosaltres ( la psicopedagoga i jo) amb qui creiem que es sent molt molt a gust.

Hem fet una cosa molt interessant i que ens ha ant molt bé, és un nen que li encanten els àlbums il·lustrats, un tipus de contes amb històries molt curioses i il·lustracions molt boniques, com li costa molt el procés de la lectura i la comprensió vam decidir fer com una biblioteca ella i jo. Jo li deixava cada dia un parell de contes " bonics" i ell m'havia d'explicar si li havia d'explicar què era el que més li havia agradat. A l'acabar amb aquesta activitat li vaig regalar un conte d'una nena que ha de fer un concert de música però està molt nerviosa, perquè creu que no ho farà bé i al final ho fa genial!

Bé, ha estat molt enriquidor i un plaer treballar amb aquest alumne, he pogut veure una gran evolució, crec que la intervenció ha estat molt profitosa, però gràcies a tots els agents que l'envolten.

Acaballes de la Segona Fase

Estem acabant la segona fase de la intervenció, ha estat la part més llarga i potser "feixuga" de tot el projecte.

No ha estat fàcil poder dur a terme ( per tema d'horaris i disponibilitat) les reunions i entrevistes amb els mestres, la psicopedagoga i la logopeda de l'escola. Però sumant els esforços de tots s'arriba a gestionar una mica millor. He pogut aprendre molt, no només del rol del psicopedagog i les seves funcions sinó de tota la feina indirecta que fa, que potser costa de valorar. Com he dit no és fàcil poder fer reunions amb els tutors, amb altres especialistes, parlar amb les famílies, a tots ens interessa però a vegades costa posar més esforç del que creiem que necessitàvem. És a dir, a mi com a psicopedagoga en pràctiques he necessitat parlar amb els tutors, amb els especialistes i amb les famílies però clar, moltes vegades els horaris resulten incompatibles i és per això crec que hem de posar totes bandes una mica d'esforç per tal de poder assolir els objectius previstos. 

M'agradaria valorar de manera molt positiva aquesta segona fase del projecte. Ha estat on realment he pogut veure l'evolució dels infants protagonistes de la intervenció dissenyada, on he vist la importància del treball col·laboratiu i la coordinació amb la família per tal de treballar en un mateix camí per arribar a l'objectiu final. 

No vull fer una valoració final del projecte però si, una valoració d'aquesta segona fase on, com ja he comentat, ha estat un he notat molt més moviment entre nosaltres  i més implicació per part de tots els agents implicats en l'educació dels infants. 

Així doncs, seguirem treballant en la mateixa línea per acabar la tercera fase el més satisfeta possible. 

Seguim amb la Fase 2

Seguim treballant en aquesta segona fase, com ja vaig citar en una entrada anterior, a l'escola hi treballa una logopeda que hi dedica moltes de les seves hores als infants d'Educació Infantil i moltes menys als alumnes de Primària. Un dels objectius que em marcava amb la meva intervenció era el fet d'augmentar una hora setmana la intervenció logopèdia a Primària, ja que creiem que hi havia alumnes que ho necessitaven. Aquesta demanda va ser acceptada per l'Equip Directiu del centre i per tant aquest augment s'esta fent efectiu des d'aquest darrer trimestre.

Bé doncs, en aquesta segona fase he tingut una altra entrevista, aquesta vegada amb la cap pedagògica, la meva tutora de pràctiques, la psicopedagoga de primària i la logopeda del centre per tal de parlar i fer un seguiment dels alumnes amb els qui treballa la logopeda del centre. Ens ha informat de les diferents dificultats que presenten, de l'evolució de tots, de com treballa amb ells i d'alguna informació relativa a especialistes externs. hem aprofundit una mica més en el cas dels dos alumnes de quart de primària, un d'ells amb dificultats en la comprensió lectora i l'altre alumne amb molta manca de vocabulari.

La reunió va anar molt bé, m'agraden molt aquests tipus de reunió perquè és un d'els moments on crec que més aprenc, es parlen de casos pràctics que estem veient dia a dia a l'escola i des de la visió de tres professionals diferents i crec que és un moment força enriquidor on moltes vegades no puc anotar tot el que voldria.

Fase 2: seguiment

Bona tarda,

En aquest moment del pràcticum ens trobem en la segona fase, el seguiment. Per començar a situar aquesta fase vull compartir els objectius que em vaig marcar inicialment per tal d'assolir durant aquest període.

- Fer un seguiment dels alumnes protagonistes de la intervenció.

- Intentar orientar de la millor manera possible als mestres.

- Observar de manera directe els alumenes.

- Contrastar informació amb els diferents professionals. 

Pel que fa a les activitats i continguts d'aquesta fase comentaré els que he dut a terme a hores d'ara. 

He fet una reunió amb l'equip docent per tal de saber l'evolució que han anat fent els alumnes implicats en la intervenció psicopedagògica però també volia intentar reconduir situacions que es duen a terme a l'aula que podrien fer millorar l'estat i el procés d'ensenyament aprenentatge. Tot i que em sento força recolzada per tots ells, crec que en algunes situacions tenim maneres diferents d'entendre algunes situacions de l'atenció a la diversitat, a vegades els "canvis" fan una mica por però ens poden ajudar a millorar molts aspectes. Trobo que també és interessant tenir punts de vista diferents ja que la diferència ens fa més rics i podem aprendre tots de tots.

 A més, també he llegit les entrevistes que han tingut els tutors amb les famílies d'aquests infants. 

Sota el meu punt de vista, crec que hi ha moltes coses per fer, no sé si m'acabaré d'explicar bé, ho intento. Com ja he explicat en una altra entrada és una escola relativament nova, on cada any s'incorpora un nou mestre, per tant l'equip docent tot i estar força cohesionat no està "acabat" o "tancat" i crec que encara hi manquen algunes coses en canvi també he de dir que n'hi ha d'altres de molt bones, perquè és una equip amb il·lusió i molt motivat per fer la feina ben feta. 

Bé, per exemple aquest curs és el primer on s'està fent una intervenció psicopedagògica a l'etapa d'infantil i primària per tant tot just s'està començant, amb molt energia i ganes però a vegades resulta difícil poder.ho dur tot a la pràctica, ja que també és tutora d'un curs.  I pel que fa a l'equip docent, és molta feina que recau en pocs mestres la feina de portar i engegar el projecte que s'està construint. 

Crec que tots fan una molt bona tasca, treballen molt per engegar noves propostes i es deixen assessorar força per la psicopedagoga de l'etapa a qui demanen molta ajuda quan ho necessiten. he volgut fer aquest reflexió final per tal de concloure amb la visió que tinc de l'equip.

Estic força contenta en l'inici d'aquesta segona fase, crec que la intervenció serà profitosa per a tothom i amb l'inici d'aquesta primera fase amb l'entrevista amb l'equip he pogut emportar-me les primeres impressions més reals sobre la tasca que tots durem a terme.  

Comencem de nou!

Després dels exàmens, una mica de descans tornem a començar, amb molta energia i ganes d'aprendre tot i que a vegades sembla impossible fer-ho tot.

Estic fent les pràctiques al mateix centre on vaig fer el Pràcticum I i també és l'escola on treballo. Per tal de situar-vos una mica us faig cinc cèntims, és una escola concertada on el curs més gran és 4t de Primària ja que cada any s'obra una nova aula.

Fins ara hi havia una sola psicopedagoga, i just aquest any s'ha incorporat una nova persona per atendre els casos d'Infantil i Primària. És per això que vaig pensar en fer el projecte sobre alguns alumnes de Primària que no tenen dictamen però és creu necessari fer una adaptació metodològica per tal d'atendre millor les seves necessitats.

Fet aquest petit resum introductori, comencem amb força i amb moltes ganes aquest nou periòde.

Entrevista amb el CSMIJ

En aquesta entrada vull comentar l'entrevista que ha tingut la psicopedagoga de l'escola amb l'especialista del CSMIJ.

Primer de tot abans d'entrar en el contingut de l'entrevista, vull citar un fet que em sobte molt i trobo realment sorprenent, és la dificultat, moltes vegades, de parlar amb els especialistes externs. Crec que ha de ser un interès mutu  per part de l'escola i per part dels especialistes externs, hi ha cegades que s'arriba a trucar quatre i més vegades, sense rebre cap resposta. És veritat que els horaris d'un i dels altres no són compatibles però s'hauria d'organitzar d'alguna manera perquè aquesta dificultat disminuís, ja que moltes vegades desespera força. Crec que és important disminuir la dificultat, perquè el treball col·laboratiu és molt important, la relació beneficia tant a  l'escola, ja que rep el diagnòstic i les pautes a seguir de l'alumne,  com a l'especialista extern, ja que l'escola comparteix informació del dia a dia de l'infant.

Bé doncs, dit això comento l'entrevista telefònica qua ha tingut la psicopedagoga amb l'especialista del CSMIJ. Des del centre extern plantegen el diagnòstic del nen i la psicopedagoga planteja el pla metodològic que presenta l'escola, és a dir,  hi ha una adaptació a nivell metodològic dins l'aula. No hi ha adaptació de contingut ja que l'alumne segueix bé els continguts, però a un ritme diferent a la resta. Aquest pla metodològic es basa en les pautes de dislèxia que és la dificultat que presenta l'alumne.