No busquem culpables.

Vull compartir aquest article sobre un mètode molt interessant. A una de les classes de Primària es produeixen molt conflictes, especialment en els moments de joc com al pati, l'hora d'educació física o fins i tot en moments d'aula.
Els hi costa força resoldre el conflicte, normalment necessiten l'ajuda de l'adult, tot i que ells comencen a resoldre, però es posen nerviosos i en ocasions el conflicte va a més.

Hem proposta una manera de resoldre el problema a tarvés de l'empatia per tal que siguin ells mateixos qui ho intentin solucionar i no demanant únicament disculpes sinó anant una mica més enllà.

Adjunto el link de l'article per tal que el llegiu i si us agrada pot ser un molt bon recurs.

http://ladisciplinapositiva.org/2014/02/22/no-le-ensenes-a-tus-hijos-a-decir-lo-siento/

Treball col·laboratiu

En aquesta entrada vull fer referència a la feina que fan de manera conjunta la psicopedagoga del centre i la logopeda.

El nostre centre disposa d'una logopeda que observa i treballa amb els infants. Ella és l'encarregada de detectar algun transtorn en la parla. Primer ho parlar amb la tutora, amb la psicopedagoga i amb la familia.

El fet de tenir dos especialistes a l'escola fa millorar força l'atenció als infants, ja que duen a terme un treball conjunt per anar millorant diferents aspectes de cada infant.

La psicopedagoga es reuneix amb la logopeda una vegada al més per anar parlant dels progressos dels alumnes, del que s'ha aprlat amb les famílies i amb les tutores que tambés es reuneixen amb abdues ( de manera conjunta i separada).

Personalment trobo que és un fet molt positiu diposar d'una logopeda a l'escola, ja que duent a terme un treball col·laboratiu amb els tutors i amb la psicopedagoga es poden anar resolent i millorant molt aspectes que ajudaran tant als alumnes com a les seves famílies i als mestres.

Entrevista amb el CSMIJ

En aquesta entrada vull comentar l'entrevista que ha tingut la psicopedagoga de l'escola amb l'especialista del CSMIJ.

Primer de tot abans d'entrar en el contingut de l'entrevista, vull citar un fet que em sobte molt i trobo realment sorprenent, és la dificultat, moltes vegades, de parlar amb els especialistes externs. Crec que ha de ser un interès mutu  per part de l'escola i per part dels especialistes externs, hi ha cegades que s'arriba a trucar quatre i més vegades, sense rebre cap resposta. És veritat que els horaris d'un i dels altres no són compatibles però s'hauria d'organitzar d'alguna manera perquè aquesta dificultat disminuís, ja que moltes vegades desespera força. Crec que és important disminuir la dificultat, perquè el treball col·laboratiu és molt important, la relació beneficia tant a  l'escola, ja que rep el diagnòstic i les pautes a seguir de l'alumne,  com a l'especialista extern, ja que l'escola comparteix informació del dia a dia de l'infant.

Bé doncs, dit això comento l'entrevista telefònica qua ha tingut la psicopedagoga amb l'especialista del CSMIJ. Des del centre extern plantegen el diagnòstic del nen i la psicopedagoga planteja el pla metodològic que presenta l'escola, és a dir,  hi ha una adaptació a nivell metodològic dins l'aula. No hi ha adaptació de contingut ja que l'alumne segueix bé els continguts, però a un ritme diferent a la resta. Aquest pla metodològic es basa en les pautes de dislèxia que és la dificultat que presenta l'alumne.

"Ajuda'm a fer-ho tot sol". Loris Malaguzzi.

Aquesta frase la va dir un nen al pedagog italià Loris Malaguzzi. Trobo que és una frase que s'hauria de tenir present sempre, ja que moltes vegades les presses i la falta de temps, tant a casa com a l'escola fa que es sobrepassi l'espai del nen. 

Des de ben petits es persegueix aconseguir l'autonomia i els hàbits, tant a l'escola com a casa, dels infants. És el plat fort d'Infantil, desprès de la lectura i l'escriptura és clar, però desprès arriba el dia a dia, les presses del matí, de la tarda, de la nit, el fet de pensar-nos moltes vegades que no són capaços de fer alguna tasca concreta i que l'adult, per ser adult es creu amb l'autoritat de manegar-lo com un titella per arribar a l'hora, per anar més ràpid, sense pensar que és molt millor ajudar-los a fer-ho tot sols, perquè és així com més els ajudem a adquirir hàbits, a fer-los sentir capaços de fer una tasca i a que siguin cada vegada més autònoms.

Aquest és un tema que es repetix de manera constant quan es parla amb les famílies, l'autonomia, el fet de deixar-los fe,r perquè són capaços i el fet de creure en ells els fa ser més autònoms i els hi crea seguretat, fet que ajuda molt davant de les dificultats d'aprenentatge. 

Us deixo una il·lustració del títol de l'entrada de la pàgina https://www.facebook.com/calaixdemestres/photos/a.695587990520861.1073741827.687695681310092/717063745039952/?type=1&theater

Ens organitem les hores de pràctqiues.

A l'acabar el curs, al juny, vaig parlar amb el director i amb la coordinadora pedagògica de l'escola  com repartiríem les 75 hores en els 3 mesos, aproximadament, de pràctqiues. Vam decidir que faríem unes 5 hores setmanals, que no podíem cocnretar aleshores perquè no teníem el que seria el meu horari lectiu del proper curs. 

Al setembre, quan vam començar l'escola, ens vam tornar a reunir, aquesta vegada la coordinadora pedagògica del centre i jo. Vam acordar dedicar part del dia de divendres per tal de compactar l'horari en una frnaja horaria i fos així més pràctic per a tots. A més d'aquesta franja, amb una mica més de llibertat horària tinc marcades altres hores per tal de reunir-nos de manera quinzenal per tal de parlar del seguiment de  les practiques. 

Estic molt contenta de com ha actuat l'escola, com hem buscat la millor possibilitat per a tots i per tal que les pràctiques fossin un aprenentatge i un gaudir i no pas una angoixa, tot i aquesta disposició per part de l'escola cal dir que els primers díes em va costar adaptar-me al ritme, de fet encara em costa portar-ho tot. 

Així doncs, va haver una bona entesa des d'un inici i està havent una bona ocmunicació actualment entre la psicopedagoga de Primària, la coordinadora pedagogica i jo.

"El imperativo en educación". Salvador Rodríguez Ojoas

Fa uns dies vaig llegir aquesta entrada del Bloc de Salvador Rodríguez Ojoa, em va encantar la senzillesa i la tendresa de l'escrit.
Em va agradar molt perquè és un fet molt usual a les aules, moltes vegades creiem que tot va perfecte a una aula quan tot està en silenci, en calma  i sense moviment, potser és una manera de crear seguretat al mestre, que tot ho tingui controlat, però i la necessitat dels infants?

Quan escric això penso especialment en les etapes d'Infantil d'on sóc tutora i de Primària on faig el Pràcticum I.
Bé doncs, aquesta entrada l'he volgut compartir amb la psicopedagoga de Primària i també amb l'equip docent.

http://salvarojeducacion.blogspot.com.es/2013/11/el-imperativo-en-educacion.html?spref=tw&m=1

UNA BONA OPORTUNITAT!

El fet que aquest any hagi entrat una psicopedagoga nova a l’escola, que és qui s’encarrega dels casos d’Infantil i Primària ha estat una gran oportunitat per a mi. Estic veient en primera persona la posada en marxa del projecte. Abans es duia a terme el seguiment dels alumnes que les tutores havien demanat però ara, el seguiment és molt més personal i s’hi dedica molt més temps, fet que fa millorar molts aspectes. 

La psicopedagoga en tot moment m’informa del que ella va fent, m’explica com va cada cas i en quin es troba. També parlem sobre la informació que li ofereixen els mestres tutors, entrem a l’aula a fer observació directa i també es reuneix ( on jo hi sóc el dia que tinc pràctiques) amb els tutors per compartir informació, no és una reunió establerta d’uns dies concrets sinó que s’orgnitzen en funció de l’evolució de cada cas. 

Crec que està sent i serà una bona manera d’endinsar-me en el món professional de la psicopedagogia. He de dir que noto com aprenc de manera diària i en moments puntuals no ho veig com un aprenentatge únicament a llarg termini, ja que marxo amb idees i experiències noves que abans no coneixia.

ENS UBIQUEM!

El centre on faig les pràctiques és una escola concertada de Barcelona, està ubicada al barri de Gràcia. És una escola força gran, ja que l’oferta educativa va des d’Infantil fins a Cicle de Grau Superior. 

Ara bé, un dels trets característics de l’escola és el fet que actualment el curs més alt de Primària és quart, ja que l’Educació Infantil es va obrir fa set anys.

Aquest fet que d’entrada pot ser poc significatiu, ho és i molt. És una escola amb un projecte nou, en construcció amb un equip docent jove, amb moltes ganes i empenta. A més, tota l’escola, en general, es veu repercutida per aquest canvi i aquesta ampliació.

Per exemple, el paper del psicopedagog s’ha vist clarament afectat, ja que fins aquest curs hi havia una psicopedagoga per a tota l’escola i actualment en són dues. És per això que vaig trobar molt interessant fer les pràctiques aquí, ja que hi hauria una persona específicament per a Infantil i Primària que és on jo estic fent principalment les meves tasques com a estudiant en pràctiques.

 
Ara ja en sabem una miqueta més!

COMENCEM!

No tenia clar quin títol posar a la primera entrada, no acabava de trobar un que m’agradés, finalment he pensat que “ COMENCEM” era força apropiat. 

D’una banda el verb començar transmet energia, ganes, empenta, il·lusió i iniciativa i és just el que necessitem per començar aquest període de pràctiques. D’altra banda ho he volgut escriure en plural, primerament perquè aquest bloc és com “ l’antiga llibreta de pràctiques” que compartirem amb els nostres companys i també perquè el període de pràctiques el comencem cada un de nosaltres de manera individual, si; però no seria possible sense l’acompanyament i el suport dels especialistes del centre.

És per això que COMENCEM i no COMENÇO. 

  

Així doncs, comencem una nova aventura per tal de finalitzar el camí!

 

Dima Dmitrievc