Bona nit,
Us adjunto el link d'un article molt interessant i és per això que he pensat que el podia compartir en aquest espai.
El cas excepcional d'una nena de nou anys amb síndrome Angelman que està escolaritzada al centre ordinari del seu barri.
http://diarieducacio.cat/la-millor-escola-per-la-bea/
miércoles, 3 de diciembre de 2014
martes, 2 de diciembre de 2014
Possible cas d’altes capacitats.
Hi ha un nen a l’escola que tant els tutors que ha tingut
anteriorment com la psicopedagoga sospiten que té altes capacitats, però estan
camuflades per manca d’hàbits i límits per part de la família.
És un nen amb poques motivacions, o potser no s’ha trobat
encara alguna cosa que el motivi. Només el motiva alguns moments i espais
concrets. És un nen que necessita sempre un adult que l’estigui motivant o
incentivant a fer les coses, perquè sinó es distreu o es desvia a fer altres coses.
Aquest és un dels casos que la psicopedagoga té com a
prioritaris per tal de fer la intervenció en el segon trimestre, ja que des de
fa dos anys que el van derivar al CSMIJ.
Adjunto un article del dirari ARA molt interessant sobre altes capacitats molt
interessant.
lunes, 1 de diciembre de 2014
La situació actual de la psicopedagoga
La psicopedagoga de l’etapa de Primària és una nova
incorporació d’aquest curs 2014- 2015. L’objectiu principal està sent
l’observació dels nens que presenten necessitats educatives especials. S’està
fent el traspàs d’informació entre els tutors i els equips directius, entre el
psicopedagog i els equips externs ( públics i privats).
S’està fent una priorització de casos, per planificar per
de cara al segon trimestre començar les intervencions.
Com ja he comentat en altres entrades, està sent molt
enriquidor i positiva l’experiència de les pràctiques ja que s’està engegant
tot de nou, tenint en compte la gran feina feta fins ara a altres etapes on des
de fa molt anys es porta a terme una molt bona intervenció.
martes, 18 de noviembre de 2014
No busquem culpables.
Vull compartir aquest article sobre un mètode molt interessant. A una de les classes de Primària es produeixen molt conflictes, especialment en els moments de joc com al pati, l'hora d'educació física o fins i tot en moments d'aula.
Els hi costa força resoldre el conflicte, normalment necessiten l'ajuda de l'adult, tot i que ells comencen a resoldre, però es posen nerviosos i en ocasions el conflicte va a més.
Hem proposta una manera de resoldre el problema a tarvés de l'empatia per tal que siguin ells mateixos qui ho intentin solucionar i no demanant únicament disculpes sinó anant una mica més enllà.
Adjunto el link de l'article per tal que el llegiu i si us agrada pot ser un molt bon recurs.
http://ladisciplinapositiva.org/2014/02/22/no-le-ensenes-a-tus-hijos-a-decir-lo-siento/
Els hi costa força resoldre el conflicte, normalment necessiten l'ajuda de l'adult, tot i que ells comencen a resoldre, però es posen nerviosos i en ocasions el conflicte va a més.
Hem proposta una manera de resoldre el problema a tarvés de l'empatia per tal que siguin ells mateixos qui ho intentin solucionar i no demanant únicament disculpes sinó anant una mica més enllà.
Adjunto el link de l'article per tal que el llegiu i si us agrada pot ser un molt bon recurs.
http://ladisciplinapositiva.org/2014/02/22/no-le-ensenes-a-tus-hijos-a-decir-lo-siento/
Treball col·laboratiu
En aquesta entrada vull fer referència a la feina que fan de manera conjunta la psicopedagoga del centre i la logopeda.
El nostre centre disposa d'una logopeda que observa i treballa amb els infants. Ella és l'encarregada de detectar algun transtorn en la parla. Primer ho parlar amb la tutora, amb la psicopedagoga i amb la familia.
El fet de tenir dos especialistes a l'escola fa millorar força l'atenció als infants, ja que duen a terme un treball conjunt per anar millorant diferents aspectes de cada infant.
La psicopedagoga es reuneix amb la logopeda una vegada al més per anar parlant dels progressos dels alumnes, del que s'ha aprlat amb les famílies i amb les tutores que tambés es reuneixen amb abdues ( de manera conjunta i separada).
Personalment trobo que és un fet molt positiu diposar d'una logopeda a l'escola, ja que duent a terme un treball col·laboratiu amb els tutors i amb la psicopedagoga es poden anar resolent i millorant molt aspectes que ajudaran tant als alumnes com a les seves famílies i als mestres.
El nostre centre disposa d'una logopeda que observa i treballa amb els infants. Ella és l'encarregada de detectar algun transtorn en la parla. Primer ho parlar amb la tutora, amb la psicopedagoga i amb la familia.
El fet de tenir dos especialistes a l'escola fa millorar força l'atenció als infants, ja que duen a terme un treball conjunt per anar millorant diferents aspectes de cada infant.
La psicopedagoga es reuneix amb la logopeda una vegada al més per anar parlant dels progressos dels alumnes, del que s'ha aprlat amb les famílies i amb les tutores que tambés es reuneixen amb abdues ( de manera conjunta i separada).
Personalment trobo que és un fet molt positiu diposar d'una logopeda a l'escola, ja que duent a terme un treball col·laboratiu amb els tutors i amb la psicopedagoga es poden anar resolent i millorant molt aspectes que ajudaran tant als alumnes com a les seves famílies i als mestres.
domingo, 16 de noviembre de 2014
Entrevista amb el CSMIJ
En aquesta entrada vull comentar l'entrevista que ha tingut la psicopedagoga de l'escola amb l'especialista del CSMIJ.
Primer de tot abans d'entrar en el contingut de l'entrevista, vull citar un fet que em sobte molt i trobo realment sorprenent, és la dificultat, moltes vegades, de parlar amb els especialistes externs. Crec que ha de ser un interès mutu per part de l'escola i per part dels especialistes externs, hi ha cegades que s'arriba a trucar quatre i més vegades, sense rebre cap resposta. És veritat que els horaris d'un i dels altres no són compatibles però s'hauria d'organitzar d'alguna manera perquè aquesta dificultat disminuís, ja que moltes vegades desespera força. Crec que és important disminuir la dificultat, perquè el treball col·laboratiu és molt important, la relació beneficia tant a l'escola, ja que rep el diagnòstic i les pautes a seguir de l'alumne, com a l'especialista extern, ja que l'escola comparteix informació del dia a dia de l'infant.
Bé doncs, dit això comento l'entrevista telefònica qua ha tingut la psicopedagoga amb l'especialista del CSMIJ. Des del centre extern plantegen el diagnòstic del nen i la psicopedagoga planteja el pla metodològic que presenta l'escola, és a dir, hi ha una adaptació a nivell metodològic dins l'aula. No hi ha adaptació de contingut ja que l'alumne segueix bé els continguts, però a un ritme diferent a la resta. Aquest pla metodològic es basa en les pautes de dislèxia que és la dificultat que presenta l'alumne.
Primer de tot abans d'entrar en el contingut de l'entrevista, vull citar un fet que em sobte molt i trobo realment sorprenent, és la dificultat, moltes vegades, de parlar amb els especialistes externs. Crec que ha de ser un interès mutu per part de l'escola i per part dels especialistes externs, hi ha cegades que s'arriba a trucar quatre i més vegades, sense rebre cap resposta. És veritat que els horaris d'un i dels altres no són compatibles però s'hauria d'organitzar d'alguna manera perquè aquesta dificultat disminuís, ja que moltes vegades desespera força. Crec que és important disminuir la dificultat, perquè el treball col·laboratiu és molt important, la relació beneficia tant a l'escola, ja que rep el diagnòstic i les pautes a seguir de l'alumne, com a l'especialista extern, ja que l'escola comparteix informació del dia a dia de l'infant.
Bé doncs, dit això comento l'entrevista telefònica qua ha tingut la psicopedagoga amb l'especialista del CSMIJ. Des del centre extern plantegen el diagnòstic del nen i la psicopedagoga planteja el pla metodològic que presenta l'escola, és a dir, hi ha una adaptació a nivell metodològic dins l'aula. No hi ha adaptació de contingut ja que l'alumne segueix bé els continguts, però a un ritme diferent a la resta. Aquest pla metodològic es basa en les pautes de dislèxia que és la dificultat que presenta l'alumne.
"Ajuda'm a fer-ho tot sol". Loris Malaguzzi.
Aquesta frase la va dir un nen al pedagog italià Loris Malaguzzi. Trobo que és una frase que s'hauria de tenir present sempre, ja que moltes vegades les presses i la falta de temps, tant a casa com a l'escola fa que es sobrepassi l'espai del nen.
Des de ben petits es persegueix aconseguir l'autonomia i els hàbits, tant a l'escola com a casa, dels infants. És el plat fort d'Infantil, desprès de la lectura i l'escriptura és clar, però desprès arriba el dia a dia, les presses del matí, de la tarda, de la nit, el fet de pensar-nos moltes vegades que no són capaços de fer alguna tasca concreta i que l'adult, per ser adult es creu amb l'autoritat de manegar-lo com un titella per arribar a l'hora, per anar més ràpid, sense pensar que és molt millor ajudar-los a fer-ho tot sols, perquè és així com més els ajudem a adquirir hàbits, a fer-los sentir capaços de fer una tasca i a que siguin cada vegada més autònoms.
Aquest és un tema que es repetix de manera constant quan es parla amb les famílies, l'autonomia, el fet de deixar-los fe,r perquè són capaços i el fet de creure en ells els fa ser més autònoms i els hi crea seguretat, fet que ajuda molt davant de les dificultats d'aprenentatge.
Us deixo una il·lustració del títol de l'entrada de la pàgina https://www.facebook.com/calaixdemestres/photos/a.695587990520861.1073741827.687695681310092/717063745039952/?type=1&theater
Suscribirse a:
Entradas (Atom)