Cas de l'alumne de 4t de Primària amb molta dificultat en la comprensió lectora

Després de l'observació directe a l'aula i de fer reunions amb l'equip docent i amb la psicopedagoga encarregada dels casos de primària, es va decidir parlar amb la família per tal d'explicar-li com veiem nosaltres a l'alumna i quines recomanacions hi donem.

Per tal de posar-vos en antecedent explicaré una mica com es sent a l'aula i quines dificultats presenta. Tenim en compte que és un alumne que es va incorporar el curs passat a l'escola, inicialment es pensava que s'estava adaptant al nou ritme escolar, ja que la família exposava que el nivell era una mica més alt. Ara bé, aquest curs l'alumna seguia presentant dificultats en la comprensió de textos i per tant dificultats en la resolució de problemes matemàtics.

Be doncs, en la reunió amb la família el que es va fer va ser informar-la de com evolucionava l'alumne a l'aula, ja que en el primer trimestre la psicopedagoga de l'escola ja va tenir una entrevista amb ells, se'ls hi ha transmet que ha millorat, que es mostra molt molt treballadora a l'aula, que s'esforça molt per intentar fer les tasques el millor possible i se li valora molt aquest esforç, ja que és una de les actuacions que s'han dut a terme a l'aula per part dels mestres. Però, tot i aquesta millora, l'alumna no arriba al mínim que ha d'assolir. Per tant, en aquesta entrevista se li fa una derivació al pediatre, aquest fa una derivació al CSMIJ on actualment li estan fent una avaluació psicopedagògica, que servirà per a poder fer les actuacions del proper curs. La família exposa que l'alumna assisteix a un reforç extern, a un gabinet de psicologia per tal que l'ajudin amb les tasques de l'escola.

Pel que fa les actuacions que s'han dut a terme durant la intervenció amb aquesta alumne serien el reforç positiu a l'aula per part de tots els mestres que hi intervenen, no únicament la mestra tutora, valorant sempre de manera molt positiva l'esforç dedicat en cada tasca tot i que no arribés a assolir el mínim demanat. Al rebre una qualificació baixa en una prova, es va acordar marcar-li els erros però no posar la nota per tal que no es desmotivés. També s'han augmentat les hores de la mestra de reforç a l'aula, tot i que en alguns moments molt puntuals ha sortit de l'aula per tal de fer activitats més lúdiques: jocs amb les taules de multiplicar, jocs interactius per treballar la comprensió lectora i la resolució de problemes matemàtics amb un suport informàtic.

Es tanca el curs, i per tant la intervenció amb una evolució positiva tot i que encara hi ha molt aspectes a seguir treballant. Caldrà esperar els resultats de l'avaluació per tal de dissenyar les actuacions pertinents pel proper curs escolar.

Alumne amb manca de vocabulari i amb un ritme de treball molt lent

És un alumne de 4t de primària que presenta dificultats a l'hora de seguir el ritme de l'aula, ja que fa les activitats de manera molt més lenta que la resta del grup. El fet de no seguir el mateix ritme fa que no acabi moltes de les tasques que se li proposen.
Li costa molt processar la informació, ell és capaç i pot realitzar les tasques que se li demanen ben fetes però, necessita el doble de temps. A més, li manca molt de vocabulari i li costa en ocasions expressar-se, es pot anar treballant i s'età fent també amb la intervenció de la logopeda de l'escola.

Tenint en compte aquestes característiques, les actuacions que s'han fet han estat metodològiques, no copia els enunciats dels exercicis o activitats que es fan i d'aquestes se'n fa una selecció per tal que no les faci totes. A l'hora de fer els exàmens se li deixa una mica més de temps i se li redueix en algunes ocasions per tal que la mestra pugui avaluar si ha assolit allò que es demana.

Per tal de fer arribar tota aquesta informació a l'equip docent, s'han fet reunions periòdiques per tal d'informar dels avenços i de les actuacions que es durien a terme.

També, s'ha tingut una entrevista amb la família per informar-la de l'evolució i per recomanar-li que li ho expliqui al pediatre per tal de fer-li una derivació al CSMIJ per fer-li una avaluació psicopedagògica per tal de poder-lo ajudar i atendre millor les seves necessitats educatives de cara l proper curs.

L'evolució d'aquest alumne és favorable però cal que millori el seu ritme o que l'escola s'adapti més a les seves necessitats, sens elaborar tant el resultat final i donant importància al procés.

Cas de l'alumne de 3r de Primària

En aquesta entrada faré referència a l'alumne de 3r de Primària amb problemes emocionals que li provoquen dificultats en l'aprenentatge.

Crec que hem evolucionat molt, de manera molt positiva. Quan vàrem començar, es sentia molt insegura d'ell mateix, confiava molt poc en tot el que feia i li costava molt esforçar-se, ja que pensava que no ho faria bé.

Vam tenir una entrevista amb la família, eren molt conscients de la problemàtica, a casa li passava el mateix, així doncs vam veure que havíem de canviar alguna cosa per tal que anés millorant, ja que a mida que avançàvem acadèmicament es sentia pitjor i més enrere.
Es va decidir canviar la dinàmica a casa, dedicar més estones individuals a ells, a fer activitats que el motivessin i que es sentís bé i una mica protagonista, perquè a vegades se sent molt poc valorat i trepitjat pels altres. També la família va plantejar la idea de recórrer a  ajuda externa, perquè ells es veien força desbordats, i així ho han fet. Estan fent unes teràpies familiars i individuals que sembla que li estan anant molt bé.

També des de l'escola s'ha canviat força el tracta cap a ell, és a dir, els mestres són molt més propers, es dirigeixen amb més calma i de manera més carinyós, ja que així el fan sentir més estimat i això li provoca més seguretat. El feliciten sempre que s'esforça en fer una cosa ben feta per tal que vegi que ho sap i ho pot fer, ja que dubte molt d'ell i tot el que fa. És veritat que reclama molta atenció, tanta que a vegades és difícil donar-li ja que en moltes ocasions el mestre està sol a l'aula, però per això també intentem reforçar molt emocionalment nosaltres ( la psicopedagoga i jo) amb qui creiem que es sent molt molt a gust.

Hem fet una cosa molt interessant i que ens ha ant molt bé, és un nen que li encanten els àlbums il·lustrats, un tipus de contes amb històries molt curioses i il·lustracions molt boniques, com li costa molt el procés de la lectura i la comprensió vam decidir fer com una biblioteca ella i jo. Jo li deixava cada dia un parell de contes " bonics" i ell m'havia d'explicar si li havia d'explicar què era el que més li havia agradat. A l'acabar amb aquesta activitat li vaig regalar un conte d'una nena que ha de fer un concert de música però està molt nerviosa, perquè creu que no ho farà bé i al final ho fa genial!

Bé, ha estat molt enriquidor i un plaer treballar amb aquest alumne, he pogut veure una gran evolució, crec que la intervenció ha estat molt profitosa, però gràcies a tots els agents que l'envolten.

La importància de treballar en equip i de manera col·laborativa

Una de les coses que he pogut aprendre en aquesta estada és la importància de fer la feina en equip, de treballar de manera col·laborativa, ja que d’aquesta manera assolir els objectius resulta més fàcil i possible.

Centrant-me en la meva intervenció vull dir que no podria haver estat possible sense la involucració del claustre i naturalment de la psicopedagoga del centre. Jo amb la meva proposta els hi havia plantejat un canvi metodològic per tal que els infants que formaven part de la intervenció poguessin millorar, no només acadèmicament sinó personalment, sense ells això no hagués estat possible. No eren uns grans canvis, però si canvis que podrien ser molt significatius i que buscaven aconseguir una millora. És un agraïment però també vull sobretot remarcar la importància de tots els agents que intervenen en l’educació de l’infant, sense tots ells res d’això seria possible.

Acaballes de la Segona Fase

Estem acabant la segona fase de la intervenció, ha estat la part més llarga i potser "feixuga" de tot el projecte.

No ha estat fàcil poder dur a terme ( per tema d'horaris i disponibilitat) les reunions i entrevistes amb els mestres, la psicopedagoga i la logopeda de l'escola. Però sumant els esforços de tots s'arriba a gestionar una mica millor. He pogut aprendre molt, no només del rol del psicopedagog i les seves funcions sinó de tota la feina indirecta que fa, que potser costa de valorar. Com he dit no és fàcil poder fer reunions amb els tutors, amb altres especialistes, parlar amb les famílies, a tots ens interessa però a vegades costa posar més esforç del que creiem que necessitàvem. És a dir, a mi com a psicopedagoga en pràctiques he necessitat parlar amb els tutors, amb els especialistes i amb les famílies però clar, moltes vegades els horaris resulten incompatibles i és per això crec que hem de posar totes bandes una mica d'esforç per tal de poder assolir els objectius previstos. 

M'agradaria valorar de manera molt positiva aquesta segona fase del projecte. Ha estat on realment he pogut veure l'evolució dels infants protagonistes de la intervenció dissenyada, on he vist la importància del treball col·laboratiu i la coordinació amb la família per tal de treballar en un mateix camí per arribar a l'objectiu final. 

No vull fer una valoració final del projecte però si, una valoració d'aquesta segona fase on, com ja he comentat, ha estat un he notat molt més moviment entre nosaltres  i més implicació per part de tots els agents implicats en l'educació dels infants. 

Així doncs, seguirem treballant en la mateixa línea per acabar la tercera fase el més satisfeta possible. 

Possible cas de discalcúlia

En aquesta entrada em centraré en un dels alumnes, un nen de primer de primària amb una possible discalcúlia. Amb l'observació directe a l'aula i desprès d'haver passat aquest dos trimestres s'ha pogut veure que presenta problemes en l'àmbit metmàtic però degut a un tema de comprensió i té una baixa tolerància a l frustració fet que no ajuda gens en la millora del seu aprenentatge. Aleshores s'esta fent una atenció més individualitzada, després de l'explicació grupal cal explicar-li a ella de manera individual i també cal reforçar-li de maner apositiva tots els petits avenços i esforços per tal que es motivi i segueixi millorant.




Per tant, cal seguir treballant en aquest cas per tal que vagi millorant i agafant confiança en ella mateixa d'aquesta manera millorarà també els seus aprenentatges.

Reflexió

Avui vull fer una entrada relacionada amb el paper del psicopedagog i la feina a l'escola. Al centre on faig pràctiques hi ha dues psicopedagogues, una d'elles amb molta experiència en l'àmbit i l'altre amb menys expriència però amb molts coneixements i molta seguretat en ella mateixa.

A totes dues les admiro molt, són persones segures d'elles mateixes, que transmeten seguretat i molta confiança i trobo que hi recau una gran responsabilitat sobre elles.  Aquest seguretat la transmeten a l'equip docent fet que fa que confin molt en elles i que quan tenen un problema desseguida recorrin a elles. 

Una vegada al mes es reuneixen elles dues, els coordinadors d'etapa, els caps de departament, el cap d'estudis, la sotsdirectora i el director per tal de decidir i tancar temes o projectes nous i d'altres que ja estan en marxa.

Soncerament crec que fan una molt bona feina, han format un molt bon equip que tot just està començant però que en poc temps està fent molta feina i crec que seguiran treballant de valent per anar millorant en l'atenció a la diversitat de l'escola.

Per acabar vull dir que m'estic sentint molt bé fent les pràctqiues, estic aprnent molt i tot i que hi ha vegades que em resulta gairebé impossible arribar a tot m'estic esforçant amb totes les meves forces per arribar a tot.