" Tenemos que devolver el placer a las aulas" María Acaso

Bon dia,

Vull compartir aquest article amb vosaltres perquè segurament molts de vosaltres sereu mestres o estareu fent pràctiques a una escola.

Jo sóc mestra i estic fent pràctiques a la meva escola, i és un article que em va fer reflexionar i que des d'aleshores m'ha fet seguir amb molt d'interès la seva autora la maria Acaso, us convido a que el llegiu, a mi m'ha fet plantejar-me algunes coses per això el vaig compartir amb els mestres de l'escola on hi estic fent pràctiques i també el vull compartir amb vosaltres perquè crec que el fet de tornar el plaer a les aules és cosa de tots els agents que hi participem en l'educació dels infants.

http://blog.tiching.com/maria-acaso-tenemos-que-devolver-el-placer-las-aulas/

Presa de contacte

La primera fase del Projecte, Presa de contacte és la que he estat duent a terme fins ara.  Com vaig plantejar em marcava uns objectius, unes activitats i continguts, uns instruments i tècniques i uns indicadors d'avaluació.




Objectius:
- Situar-me novament en el centre.
- Organitzar-me amb la tutora de pràctiques de l'escola.
- Parlar amb els diferents especialistes ( tutors, psicopedagoga i logopeda)

Activitats:
He parlat novament amb la meva tutora de la meva intervenció, per tal de concretar alguns aspectes organitzatius, he revistar la informació dels infants ja que just estàvem a les acaballes dels segon trimestre i han fet juntes d'avaluació i butlletí de notes. També m'he entrevistat amb els tutors dels diferents alumnes per separat i després amb tot l'equip docent de primària per tal de consensuar i que estiguessin al cas de la meva intervenció.
I per descomptat hi ha hagut una observació directa a l'aula dels alumnes amb qui vull fer la intervenció. 

Instruments i tècniques:
Durant les diferents activitats, citades anteriorment he fet un registre de les diferents entreviste si reunions i una graella per tal de registrar l'observació directa dels alumnes a l'aula.

Indicadors d'avaluació:

Per tal d'avaluar tot el procés he parlat amb la psicopedagoga de l'etapa de Primària, amb la meva tutora de pràctiques i amb els tutors dels infants implicats tot i que també m'interessa l'opinió i valoració d'altres mestre que entren a l'aula, per tal de veure més d'un punt de vista ja que no sempre els infants es comporten de la mateixa manera i crec que això pot tenir molta relació amb el ternà del mestre.

TDAH: realitat o invenció?

Us faig una recomanació. Segurament molt de vosaltres vau veure ahir al programa Retrats del Canal 33 amb  la Dra. Montse Pàmias, psiquiatra infantil i presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil; i el Dr. Marino Pérez, psicòleg clínic i catedràtic de Psicopatologia i Tècniques d’Intervenció de la Universitat d’Oviedo.

Si no el vau poder veure us adjunto el link.


 http://www.ccma.cat/video/embed/5489913/

Comencem de nou!

Després dels exàmens, una mica de descans tornem a començar, amb molta energia i ganes d'aprendre tot i que a vegades sembla impossible fer-ho tot.

Estic fent les pràctiques al mateix centre on vaig fer el Pràcticum I i també és l'escola on treballo. Per tal de situar-vos una mica us faig cinc cèntims, és una escola concertada on el curs més gran és 4t de Primària ja que cada any s'obra una nova aula.

Fins ara hi havia una sola psicopedagoga, i just aquest any s'ha incorporat una nova persona per atendre els casos d'Infantil i Primària. És per això que vaig pensar en fer el projecte sobre alguns alumnes de Primària que no tenen dictamen però és creu necessari fer una adaptació metodològica per tal d'atendre millor les seves necessitats.

Fet aquest petit resum introductori, comencem amb força i amb moltes ganes aquest nou periòde.

Sembla que això s’acaba!

Fa estona que estic davant de la pantalla de l’ordinador intentant escriure alguna cosa. He fet una pluja d’idees en un paper, però no acabo de veure com explicar-ho tot.

Si jo mateixa em pregunto que he fet en el període de pràctiques, penso moltes coses, em sento una mica, com quan a un nen en sortir de l’escola li pregunten com ha anat. El més important per a mi no és pensar que he fet moltes coses, perquè potser per un altre en són poques. El més important i el que realment valoro molt positivament  és haver viscut aquesta experiència amb ganes i molta il·lusió, ja que això m’ha fet aprendre molt de mi mateixa, dels i amb els altres. Crec que tots els moments que he viscut han estat importants i especials, sobretot perquè ha estat el primer contacte professional amb la carrera que estudio des de fa 4 anys.

Així doncs, em centraré en el que he après i no vull parlar de continguts o coses, si no més aviat de moments que m’han fet aprendre i que he volgut agafar i guardar a la meva motxilla. Aquesta motxilla ja fa anys que la carrego, hi poso allò que més m’interessa, no em refereixo al que més m’agrada, ja que hi ha coses que les guardo per poder-les recordar i intentar no fer-les mai.

El primer d’aquests aprenentatges, i per a mi un dels més difícils, ha estat fer el canvi d’ulleres. És a dir el canvi de mestra a psicopedagoga, no vull dir que em desvinculi de la meva gran professió i on em sento mol a gust, però les ulleres que he necessitat durant aquestes pràctiques tenien més graduació, la graduació perfecte per intentar copsar tots els moments i aturar la mirada en allò que podia ser important, important per a mi ja que m’agradava observar el paper de la psicopedagoga, però també havia de fer l’observació dels infants amb ella, molt important per tal de poder fer les valoracions i posar-se en contacte amb les famílies i amb els especialistes externs si és que són casos que estan sent o seran  tractats fora de l’escola.

Un altre aprenentatge molt enriquidor ha estat el fet de fer les pràctiques al centre on treballo. Per a mi ha estat molt positiu, m’ha ajudat a conèixer molt més als meus companys, a alumnes que havia tingut a l’aula, anteriorment, i sobretot a veure un altre tipus de funcionament que com a mestra no necessitava conèixer, per dir-ho d’alguna manera. Coneixia alguns documents d’escola, però no tants com ara, m’ha ajudat a sentir-me més vinculada a l’escola i a veure-ho tot des d’una altra perspectiva, ja que moltes vegades tendim a queixar-nos perquè es triga en rebre l’ajuda necessària, sense tenir en compte que potser el volum de feina és molt gran.

Seguint amb el centre de pràctiques voldria remarcar, tot i que ja ho he explicat en intervencions anteriors, el fet que som una escola que està creixent, que fa set anys es va iniciar l’etapa d’infantil i que el curs més gran que tenim a primària és 4t. Aquest curs, s’ha incorporat una persona nova per a dur a terme les tasques psicopedagògiques d’infantil i primària, veient-se recolzada per la cap pedagògica del centre, que fa molts anys que hi treballa i té una gran experiència en l’àmbit educatiu, tant com a docent i com a psicopedagoga. Per tant, ha estat un molt bon inici de Pràcticum, ja que s’està iniciant aquest nou projecte amb moltes ganes, amb moltes coses per fer per tal d’ajudar a molts nens i nenes.

De cara al segon trimestre i per tant en el meu segon pràcticum començarem les intervencions psicopedagògiques, després d’haver fet totes les observacions, les entrevistes amb les famílies i amb els especialistes externs. Per tant, aquesta primera presa de contacte m’ha anat molt bé per posar-me en situació, aprendre i començar amb força el Pràcticum II.

Estic molt contenta amb aquesta gran experiència! Espero seguir gaudint i aprenent tant o més com ho he fet fins ara.

Aturo la mirada...

Durant el dia a dia, normalment hem de fer moltes coses, sempre estem en constant activitat i moltes vegades passem per alt petits aspectes importants. 

Trobo que qualsevol professional que treballi amb persones ha d'estar atent, molt atent a qualsevol d'aquests petits aspectes, ja que tot és important i més si ens pot ajudar a nosaltres i també a l'infant.

Ara, m'aturo a pensar en el que he viscut fins ara en el Pràcticum, tot i que hagi passat molt ràpid veig que he viscut moments on he après molt, dels altres ( psicopedagoga i infants) i també de mi mateixa i no només pel que fa a aprenentatges professionals si no també personals. 

El fet de fer les pràctiques demana una dedicació que en alguns moments pot resultar complicada si es vol portar endavant altres assignatures, el teu lloc de treball i la vida personal, però realment aquestes esforços valen molt la pena. 

Aquesta aturada, l'he volgut fer per a reflexionar una mica jo mateixa del que he fet fins ara, de la feina feta i dels moments viscuts a les pràctiques, realment estic molt contenta de poder participar i col·laborar en un projecte que s'està engegant amb moltes ganes i amb un projecte de base molt sòlid que ajuden a tirar endavant el nou.

Treballem la impulsivitat

Un alumne de primària fa temps, des d’Infantil que presenta problemes de impulsivitat. S’enfada fàcilment amb els seus iguals, especialment, i també amb l’adult. Li costa molt controlar-se i moltes vegades s’altera i s’enfada. Davant d’un conflicte amb un company acaba sempre molt enfadat, pegant a l’altre i amb un atac de nervis. 

 

Des de l’escola se li està acompanyat a controlar aquesta ràbia i a intentar canalitzar-la. Se li ha recomanat a la família que sol·liciti ajuda externa per tal de dur a terme teràpies tant de grup com individual per buscar el focus d’aquesta angoixa i ajudar-los a solucionar-ho i a portar-ho. 

La psicopedagoga està fent una observació directe de l’alumne, ha tingut entrevista amb la família i està en constant contacte amb la mestra tutora per tal d’anar seguint l’evolució.